La creació literària més famosa de Robert Ervin Howard va ser Conan, un cimmerià que va partir de la seva pàtria quan era un adolescent i no hi va tornar mai més. Fins que va desaparèixer enmig de l'oceà Occidental, va gaudir d'una vida molt completa i variada en la que va exercir de lladre, pirata, mercenari, soldat i, fins i tot va esdevenir rei de l'orgullosa Aquilònia.

Conan ha esdevingut una icona popular del segle XX gràcies a la seva adaptació al còmic i algunes pel·lícules, però la font original, el Conan de paper pulp que va sorgir de la màquina d'escriure del talentós escriptor texà, és molt desconegut, com a personatge però també com a joia literària.

Fins on sé, Conan mai ha parlat en català, és a dir que no ha estat traduït a la nostra llengua. Aquest és un dels motius pel que he començat a fer passes perquè això canviï i m'he proposat traduir els relats originals de Howard el més fidel possible als escrits originals (amb els anys han patit molts canvis que pocs cops els han millorat) i fer-ne una edició crítica i anotada que ajudi al profà en la Hibòria de Conan a gaudir d'una literatura contundent i fresca al mateix temps que valora la riquesa de fonts d'inspiració històriques de les que beu aquesta prosa d'una qualitat molt alta.

La meva idea és que alguna editorial s'interessi en fer-ne una edició en paper que tingui distribució però, si això no és possible, sempre tindré el recurs de l'autoedició a Amazon.

Si t'engresca aquest projecte, fes-m'ho saber i/o segueix aquest blog o alguna de les meves xarxes socials per no perdre't cap novetat. Per Crom!

Equilibrar la composició d'una foto panoràmica és un repte. No hi val aplicar la proporció àuria per raons òbvies. A més, en el tipus de fotografia de carrer que faig, on procuro no interferir en el que fan els subjectes que hi apareixen, s'incrementa la dificultat degut al caràcter efímer i irrepetible del moment. El resultat de les fotos que mostro al públic és prou satisfactori, encara que totes elles tenen quelcom que les fa imperfectes i, per tant, humanes. Com jo mateix i els individus retratats.

M'agrada captar el moment fugaç del que m'envolta. Un dia de mercat a Pollença és una bona oportunitat per fer-ho. En aquest cas, el cambrer és la clau de la fotografia: alegre i servicial, però també esvaït. La dona arlequinada també hi contribueix molt. Fotografia realitzada amb la Fujifilm TX-1 i Ilford FP4+. Pots veure una selecció de les meves altres fotos aquí.

Segueixo revelant rodets que tenia pendents i apareixen algunes fotos panoràmiques de Roma. En aquesta tinc la sobèrbia de retratar els turistes com si jo, en aquell mateix instant no ho fos i els veiés amb condescendència. Un moment efímer captat amb la Fujifilm TX-1 i pel·lícula Fomapan.

Aquest és el nom del documental de gairebé una hora que la televisió pública finlandesa ha emès sobre el drama de Txell Bonet i Sussanna Barreda, les altres víctimes de la presó preventiva dels presos polítics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Ja porten tancats més d'un any sense acusació formal ni sentència judicial. A ben segur et serà difícil veure'l o sentir-ne alguna referència als canals de propaganda del Règim Ñ78155. Aquí el tens per veure'l i descarregar-lo. :-)

Cinnecittà és un dels llocs no turístics de Roma més interessants de visitar. L'única forma d'accedir-hi és, a més de pagar l'entrada, fer-ho mitjançant una visita guiada en italià o en anglès. No hi ha cues i la tenda de souvenirs és prou interessant com per badar-hi una estona. Hi trobem uns estudis cinematogràfics en funcionament, però també podem passajar-nos per l'estudi Fellini hi va filmar algunes de les seves pel·lícules. I hi conserven el decorat del fòrum romà i d'alguns carrers de la sèrie d'HBO Rome. Pel jardí, ens vigila el caparrot que Fellini va emprar a Il Casanova i em ve una mescla d'emoció i perturbació. Sempre he sentit fascinació per les estàtues colossals, i tenir-ne una de tan mítica a l'abast va ser una bona experiència. La vaig immortalitzar amb la Leica M6 i pel·lícula txeca en blanc i negre, intentant transmetre la sensació que em va provocar.

Onze anys després de la caiguda de la URSS vaig anar a Moscou i a Sant Petersburg. De la segona ciutat recordo que no s'intuïa, degut a les distàncies enormes entre edificis i altres que s'allargaven degut a la presència de canals amples. En canvi de Moscou recordo que encara s'hi podia entreveure la ressaca soviètica en molts d'aspectes, tant de la ciutat com de la gent. En un parc hi vaig veure una estatuota d'algun jerarca amb cagades d'ocell al cap i un fons fabril que creaven un contrast potent amb la figura imponent. No vaig poder estar sense fer-hi una foto a contrallum. En aquells llavors la meva 6x6 era una Yashica Mat-G (ja m'hagués agradat tenir la Rolleiflex). Setze anys després, la rescato de l'oblit.

Dit de qui manifesta el seu distanciament respecte les doctrines i els jocs polítics, com si es tractés d’un simple espectador que no té res a aportar ni a rebre de la política. A la pràctica això no és possible perquè la política condiciona la vida de les persones i, de fet, l'apolític es converteix en un col·laborador passiu del poder establert. En les democràcies de masses, les persones que es consideren apolítiques són molt útils per als partits polítics majoritaris ja que la seva passivitat o suposada neutralitat sol ser manipulada per aquests mitjançant mecanismes propagandístics tant grollers com refinats.

Fragment del Diccionari d'història: Edat contemporània, que estic redactant. Si t'interessa aquest tema, no dubtis en seguir aquest blog. :-)

El festival barceloní de cançó d'autor ha elegit dia vint de novembre per llançar el vídeo promocional de la seva edició que començarà pel gener. Quan la ficció supera la realitat.