L'estiu de 2012 serà recordat per tot allò que va passar al voltant de la restauració que va fer l'anciana Cecilia Giménez a un santuari d'un poble saragossà. Va ser una cosa mala d'entendre des d'un punt de vista racional, però tampoc ens ha d'estranyar que fos així. Tampoc ens lleva la son que els ministres de l'interior condecori una figura de fusta amb la medalla al mèrit policial.

Aquell fet es va anar desinflant, però vaig començar a donar-li voltes a les següents qüestions: què passaria si aquell laberint absurd s'anés complicant de forma progressiva i imparable? Com reaccionarien els seus protagonistes?

I d'aquestes preguntes va sortir la novel·la La restauració. Un sainet celtibèric. Sainet perquè hi faig una paròdia que esdevé insuficient per retratar la nostra realitat. I celtibèric perquè a més d'una història, al llibre hi apareix un catàleg de personatges, situacions, esdeveniments i escenaris que entronquen en la tradició rància i esperpèntica que el Luis Carandell va retratar a la seva obra Celtiberia Show.

Ben aviat estarà disponible en paper i format electrònic en una edició definitiva.

El museu existeix, i està als EUA.

Una de les protagonistes de La restauració és Trinity Thompson. És estudiant d'art i traballa de becària al Museum of Bad Art (MOBA) de Sommerville (Massachusetts). És un museu amb poc més de deu anys d'història on s'hi exhibeix una selecció de peces artístiques que poden considerar-se dolentes però, tot i això, tenen quelcom que les fa especials. El seu lema és 'Art Too Bad To Be Ignored' (art massa dolent per ser ignorat). Un museu amb una temàtica compatible amb l'eccehomo de Borja que inspira el desencadenant de la meva novel·la.

La peça estrella del MOBA és la pintura Lucy in the Sky With Flowers (que encapçala aquest text). Scott Wilson, el fundador del museu, trobà l'oli dins el fems, el recollí i li donà la idea de crear un museu per a aquest tipus d'obres, que ara mateix allotja més de 600 peces.

En la meva novel·la La restauració, el mecenes nom James Mapplethorpe, tot i que tant la ubicació com el nom d'algunes  pintures i escultures que apareixen referenciades existeixen i s'hi poden contemplar. Més endavant tornarem a Lucy per comentar-la.

Recordeu que ben aviat La restauració. Un sainet celtibèric està a la venda tant en paper com en format electrònic.

Cada primer de mes sortejaré entre tots els meus subscrits un exemplar en paper d'una de les meves obres. Dia primer de març, un de vosaltres serà el guanyador del Diccionari d'Història de l'Art. Faré públic el nom de l'afortunat a Facebook i a Twitter i, tot d'una que es posi en contacte amb mi, li enviaré l'exemplar.

Tot el que has de fer per participar al sorteig mensual és subscriure't aquí i seguir-me a Facebook o a Twitter per saber si t'ha tocat a tu.

El concepte de fantasia heroica està monopolitzat per l'obra tolkiana, i més concret per la trilogia El Senyor dels anells, publicada per primer cop entre 1954 i 1955. La seva influència és indiscutible en autors com Ursula K. Le Guin, el tàndem Margaret Weiss i Tracy Hickman o George R. R. Martin, per esmentar quatre dels autors posteriors més famosos. La popularitat de Frodo i els seus amics ha estat tan gran que ha creat un fenomen dual de difícil solució: ha contribuït a la proliferació d'obres similars a l'hora que n'ha impossibilitat el creixement per simple comparació. Una cosa semblant ha passat amb el joc de cartes col·leccionables Magic, que va obrir un horitzó nou en el disseny i gaudi dels jocs de taula, possibilitant la creació de molts altres jocs que tanmateix s'han anat asfixiant pel pels de Magic. La diferència entre aquest exemple i el literari és que Magic va ser el primer joc col·leccionable i El Senyor dels anells no inaugura el subgènere de fantasia heroica.

Tant si ens agrada com si no, és un invent nord-americà de principis del segle XX, molt relacionat amb un nou tipus de revista, impresa en paper barat, d'aparició quinzenal o mensual, de baix cost i portada atractiva. Però el que va revolucionar la literatura no va ser el suport, sinó el contingut. En les pàgines d'alguns pulps famosos, com Weird Tales, hi va néixer la fantasia heroica de la mà de Bob Howard, un texà de perfil ben diferent a l'intel·lectual Tolkien, que es va suïcidar tot just quan havia complit trenta anys. Amb creacions com Solomon Kane, Kull o, sobretot, Conan, Howard estableix els principis originals del subgènere, també anomenat d'espasa i bruixeria: el protagonista és un rodamón individualista, solitari i amb una destresa per sobre de la mitjana que es guia per instints bàsics, sobretot el de la supervivència, però amb un codi de conducta heroic. Les seves vivències transcorren en una època remota, ancorada en una edat mitjana estilitzada amb presència d'elements sobrenaturals i màgics que esdevenen els antagonistes de l'heroi. I, si és important el contingut, també ho és el format, condicionat pel suport (la revista pulp): el relat breu amb un estil narratiu directe, poc descriptiu i ric el lèxic i figures retòriques.

La fantasia heroica anglosaxona, representada per Tolkien, dóna molta més importància a l'epicitat i al grup que té una missió de gran transcendència. Amb els anys, i gràcies a l'emigració de la fantasia heroica anglosaxona a altres formats, com el joc de rol, aquestes característiques s'han afusellat fins a romandre completament esgotades, repetint-se sense preocupació per la qualitat literària.

Amb l'edició anotada en català que estic preparant, tindràs l'oportunitat de conèixer i valorar els inicis purs d'un gènere que no ha passat de moda, però també una literatura vibrant, impetuosa.

Conan va protagonitzar vint-i-un relats complets escrits per Robert E. Howard i es coneixen al menys quatre fragments que va deixar inacabats. Amb tot, assistim com espectadors a diferents i emocionants episodis de la vida del bàrbar des de que deixa Cimmèria, la seva terra natal, quan era un adolescent, fins que és rei d'Aquilònia, ja a una edat prou madura. Howard no va escriure aquests relats per ordre cronològic de la vida de Conan. De fet, la seva primera aparició, a Weird Tales de desembre de 1932, seria un dels darrers moments de la biografia oficial del cimmeri i transcorre dins el palau reial aquiloni, donant-nos a conèixer un personatge s'allunya del clixé que els pastitxs posteriors han fixat com a característic d'ell.

Aquesta primera aventura es diu El fènix a l'espasa (The Phoenix on the Sword, en original) i ens presenta un complot contra Conan quan ja fa temps que és rei d'Aquilònia després d'assassinar Numèdides, el monarca anterior. Howard ens introdueix de ple en el reialme de la perfídia i les arts malignes que avorreix el protagonista (gairebé tant com haver de despatxar documents en una taula de despatx mentre somia en tornar a cavalcar cap a una batalla).

Faig comptes traduir i anotar aquests vint-i-un relats seguint l'ordre de la seva publicació, i per això ara estic treballant en aquest. Una de les feines més apassionants és decidir quina és la forma catalana dels topònims, gentilicis i noms howardians. Com bé sabeu, no hi ha traduccions catalanes anteriors a la meva i, per tant, és una tasca que s'ha de fer amb cura, intentant justificar el nom escollit en base a un criteri el més objectiu possible. D'això, però, en parlaré més endavant.

Si t'engresca aquest projecte, fes-m'ho saber i/o segueix aquest blog o alguna de les meves xarxes socials per no perdre't cap novetat. Per Crom!

La creació literària més famosa de Robert Ervin Howard va ser Conan, un cimmerià que va partir de la seva pàtria quan era un adolescent i no hi va tornar mai més. Fins que va desaparèixer enmig de l'oceà Occidental, va gaudir d'una vida molt completa i variada en la que va exercir de lladre, pirata, mercenari, soldat i, fins i tot va esdevenir rei de l'orgullosa Aquilònia.

Conan ha esdevingut una icona popular del segle XX gràcies a la seva adaptació al còmic i algunes pel·lícules, però la font original, el Conan de paper pulp que va sorgir de la màquina d'escriure del talentós escriptor texà, és molt desconegut, com a personatge però també com a joia literària.

Fins on sé, Conan mai ha parlat en català, és a dir que no ha estat traduït a la nostra llengua. Aquest és un dels motius pel que he començat a fer passes perquè això canviï i m'he proposat traduir els relats originals de Howard el més fidel possible als escrits originals (amb els anys han patit molts canvis que pocs cops els han millorat) i fer-ne una edició crítica i anotada que ajudi al profà en la Hibòria de Conan a gaudir d'una literatura contundent i fresca al mateix temps que valora la riquesa de fonts d'inspiració històriques de les que beu aquesta prosa d'una qualitat molt alta.

La meva idea és que alguna editorial s'interessi en fer-ne una edició en paper que tingui distribució però, si això no és possible, sempre tindré el recurs de l'autoedició a Amazon.

Si t'engresca aquest projecte, fes-m'ho saber i/o segueix aquest blog o alguna de les meves xarxes socials per no perdre't cap novetat. Per Crom!

Equilibrar la composició d'una foto panoràmica és un repte. No hi val aplicar la proporció àuria per raons òbvies. A més, en el tipus de fotografia de carrer que faig, on procuro no interferir en el que fan els subjectes que hi apareixen, s'incrementa la dificultat degut al caràcter efímer i irrepetible del moment. El resultat de les fotos que mostro al públic és prou satisfactori, encara que totes elles tenen quelcom que les fa imperfectes i, per tant, humanes. Com jo mateix i els individus retratats.

M'agrada captar el moment fugaç del que m'envolta. Un dia de mercat a Pollença és una bona oportunitat per fer-ho. En aquest cas, el cambrer és la clau de la fotografia: alegre i servicial, però també esvaït. La dona arlequinada també hi contribueix molt. Fotografia realitzada amb la Fujifilm TX-1 i Ilford FP4+. Pots veure una selecció de les meves altres fotos aquí.